jueves, 28 de noviembre de 2013

Experiència educativa i tecnològica de manera innovadora

Els criteris essencials perquè una experiència educativa relacionada amb la tecnologia i l’aprenentatge sigui innovadora són els següents:
- La promoció de la comprensió i l’ensenyament creatiu
- La promoció de l’alfabetització informàtica, és a dir saber utilitzar les eines i expressar-se
- La promoció de la integració social, és a dir relació amb altres persones
- La promoció d’altres agents educatius/socials, relació amb altres agents com l’escola, museus ..

Per tant per ser una bona experiència educativa i innovadora, almenys hauria de tenir dos d’aquestes criteris assolits.

Així doncs, utilitzant aquests criteris he analitzat una experiència educativa que vaig tenir a l’ESO. Aquesta consistia en crear un telenotícies en conjunt, és a dir entre tota la classe.

Primer de tot va ser necessari buscar les notícies que acabarien sortint al telenotícies, aquestes havien de tractar diversos temes, és a dir política, cultura, actualitat, etc. Un cop recollides les vam haver de sintetitzar i redactar-les de manera que fossin fàcils a l’hora d’explicar-les. Podríem dir que aquí hi ha un petit aprenentatge i l’objectiu també d’aprendre a moure’s pels diferents diaris virtuals.

Un cop redactades les notícies va ser hora de gravar, uns quants del grup van preparar el lloc on seria l’estudi de gravació i vam començar a gravar, observem aquí  que és necessari un mínim de domini de les tecnologies, la càmera, la veu, etc.

Finalment un cop gravat el recull de notícies vam començar a utilitzar el Movie Maker, així doncs, primer es va impartir una classe per tenir uns coneixements bàsics sobre aquest i seguidament es va editar, en aquest moment era constant la relació entre alumnes, els quals es demanaven ajuda i cooperaven, també l’alfabetització informàtica s’hi veu present.

Un cop editat el vídeo es va decidir fer una trobada amb els pares dels alumnes de la ESO que estiguessin interessats en veure el treball, així doncs es va organitzar un berenar en el qual van assistir i se’ls va ensenyar el treball. Aquí observem com hi ha hagut una relació amb agents externs com seria la família.  

Es podria considerar que va estar una experiència educativa, tecnològica innovadora.
Telenotícies



jueves, 14 de noviembre de 2013

Viatge al Marroc

Aquest estiu vaig realitzar un petit viatge al Marroc, allà vaig descobrir un nou món i vaig visitar diferents pobles, de muntanya, de platja i la ciutat turística de Marrakech. En aquest vídeo he intentat fer una petita representació de l’essència del Marroc.






Primerament es mostren un seguit de fotografies d'Esauira, el poble de platja en que hi ha un ambient càlid i viu, ple de gent voltant per tot el poble. Finalment es veuen les fotografies d'Oukaimeden, un poble amagat entre muntanyes entre vegetació, i terrenys àrids, en que regna la tranquil·litat


Va ser un viatge intens ple de sensacions i les he volgut mostrar amb aquestes cançons de Manu Chao, El desaparecido i La despedida, les quals són alegres i mogudes, amb un ritme ràpid, igual que el curt transcurs del viatge. Combinada amb frases relacionades amb els viatges i que acompanyen l'experiència. A més a més he utilitzat el recurs de transicions, per exemple per introduir l'arribada als dos pobles una transició de barrido, també a la fotografia de l'hostal una transició en forma de pany amb l'intenció de representar que aquella serà la nostra casa durant un dia, o bé un cor per mostrar l'apreci i estimació a qui em va acompanyar al viatge, una transició rodona en la fotografia de la posta de sol per la forma semblant que tenen i finalment per tencar el vídeo una transició zig zag per mostrar l'última fotografia, la final.



Per realitzar aquest vídeo he utilitzat el Movie Maker, un programa d'edició de vídeo en el qual es poden combinar imatges, vídeos i àudio. He hagut de buscar informació per utilitzar algunes eines d'aquest ja que no ho sabia fer. Tot i que a l'ESO vaig haver d'utilitzar-lo per editar un telenotícies tan sols tenia nocions bàsiques, és per aixó que vaig haver d'indagar també pel programa.




Anàlisi de la llum i el so d'una escena de Trainspotting

He escollit una escena de Trainspotting en que en Renton està a la discoteca i intenta seduir una noia.

Llum: La llum que s'observa en la primera situació, dins la discoteca és dura i s'hi afegeixen unes llums de diferents colors que s'apaguen i s'encenen produint així una situació càlida i de rapidesa la qual impulsa a la gent a moure's. 

Tot seguit en una segona situació s'observa en Renton amb una noia a fora al carrer davant la discoteca on hi ha la simple llum de les faroles, aquestes produeixen una llum suau però en un entorn fosc, i una situació més íntima entre els dos joves. 


So: Dins la discoteca l'únic so que es sent és el de la música, una música amb un ritme ràpid i alegre ideal per ballar, en el moment en que es troben al carrer de fons encara es sent la música de la discoteca amb una intensitat més baixa, mentre ells parlen, finalment passa un taxi i es sent el soroll del motor, tot i que en uns moments la font del soroll no es pot identificar, fins que hi pujen i marxen. Dins al taxi de la ràdio sona la mateixa música de la discoteca i continuen la situació que havien deixat al carrer.  

jueves, 24 de octubre de 2013

Anàlisi de l'anunci de Volkswagen Polo

Tenint en compte el llenguatge audiovisual he fet un petit anàlisi sobre un anunci, concretament l’anunci de Volkswagen Polo 2013: Cavall. En aquest es poden apreciar un seguit de plans, angles i algun moviment.


Per analitzar-lo l’he dividit en escenes i he identificat les diferents eines utilitzades en cada una. En la primera escena podem es mostren tres amics utilitzant un pla mig, tot seguit en la següent escena l’últim amic, el qual es veu també amb pla mig. En la tercera escena es fa servir un pla detall d’unes claus de cotxe a la taula per resaltar el nou cotxe que s'ha comprat, i de cop es mostra la cara d’un amic utilitzant el primer pla per poder contemplar l’expressió d’emoció, el mateix es fa en la cinquena escena mostrant als altres dos amics. I a continuació es mostra una imatge dels tres cotxes dels amics en un pla sencer. En la setena escena l’angle utilitzat és el picat, mostrant els tres amics des de dalt, des de l’altura del que està dret, i la següent ho veiem al contrari, en un angle contra-picat es veu l’amic dret des de baix amb l'intenció de mostrar l'importància del que diu, que s'ha comprat un cavall. En la novena escena es torna a repetir l’escena dels tres cotxes afegint-hi un cavall. I tot seguit es veu un pla general dels 4 amics i el cavall, i podem contemplar en la següent escena un travelling horitzontal que segueix els cotxes i el cavall que estan marxant amb una sensació de rapidesa. En aquesta situació es mostren dos primers plans de dos amics diferents, i un pla mig dels amics un cop han baixat del cotxe. Després es troben en un restaurant i es fa un pla general on s’observen els nois, el cavall i algun dels cotxes. Tot seguit es troben en una gasolinera netejant els cotxes i es mostra amb un gran pla general, seguidament es fa un pla americà del noi i el cavall a la gasolinera, sense fer res perquè no pot netejar el cavall allà. En l’escena següent s’observen els cotxes des d’un angle contra-picat i finalment en l’última escena es veu un pla general amb un moviment vertical en la qual els cotxes comencen a córrer i el noi amb el cavall no els pot atrapar i es queda sol.

Resumint l’anunci sobre el cotxe, representa que els tres amics s’han comprat el mateix cotxe i l’últim ha preferit comprar-se el cavall, després d’observar diferents situacions sembla ser que el cavall pot fer el mateix que els cotxes, però a l’hora de gaudir de la velocitat l’amic amb el cavall no pot.En general els diferents recursos utilitzats són per resaltar diferents moments com el noi que ha comprat el cavall o les claus del Volkswagen, els primers plans per destacar l'emoció dels amics amb les noves compres i també els plans generals on es contemplen als amics amb els seus cotxes i el cavall amb l'intenció de mostrar la bellesa del cotxe.
Tot seguit adjunto el link per poder relacionar l'anàlisi amb l'anunci
http://www.youtube.com/watch?v=axidphS7MAA

El llenguatge audiovisual, les seves eines

El llenguatge audiovisual està compost per diferents eines, aquestes serien els plans, els angles i els moviments, condicionades per un temps i espai.

Els plans representen la unitat bàsica del llenguatge de les imatges en moviment i amb aquest es fan les preguntes: Què es mostrarà? i Quan durarà?. Hi trobem els tipus d’escala que són el volum que ocupa l’element gravat dins el pla. I n’hi ha diversos:

- Pla detall: Mostra un objecte petit o un detall de qualsevol objecte.
Primeríssim primer pla: Centra l’atenció en un subjecte viu petó també és una visió de detall.
Primer pla: Es centra en el rostre del personatge, i en la seva expressió facial.
Pla mig: Mostra el subjecte tallat per la cintura, així doncs podem veure perfectament el moviment de braços.
Pla americà: Es pot veure el personatge des de sobre els genolls fins a la cara.
Pla sencer: Mostra la figura completa de un o més personatges, quan és de més persones l’anomenem Pla sencer conjunt.
Pla general: Es veuen una o més persones en un entorn determinat, i aquestes es reconeixen amb facilitat.
Gran pla general: Prioritza l’escenari sobre els personatges els quals es veuen desdibuixats.


Tot seguit els angles, antigament no s’utilitzaven ja que no hi havia desplaçament de la càmera, fins que uns cineastes van anar adquirint aquest llenguatge audiovisual, i van sorgir les imatges en moviment. D’aquests en trobem de variats:

- Angle normal: La càmera es situa a l’altura dels ulls.
- Angle picat: La càmera per sobre de la persona. Es important no apropar-se molt perquè es pot causar una deformació.
- Angle contra-picat: La càmera per sota de la persona, això implica una imatge de poder i força. És comú que s’utilitzi amb persones, monuments i edificis.
Angle zenital: La càmera es posiciona a 90 graus del terra, i pot ser de dalt a baix o de baix a dalt.
Angle supí: La càmera enfoca de baix a dalt.
Angle aberrant: La càmera mostra la imatge inclinada.

I finalment el moviment:

- Moviment horitzontal: És el moviment sobre l’eix horitzontal de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta, s’utilitza per a seguir persones en moviment.
Moviment vertical: És el moviment de dalt a baix o viceversa i es recomana començar amb una imatge fixa de 3 segons.
Zoom: Moviment de la lent de la càmera, apropant-se o allunyant-se.
-Travelling: Moviment de la càmera sobre el propi eix, horitzontal o vertical, avançant i retrocedint, aquest sempre avarca el mateix angle. Hi ha diferents tipus de travelling: d’acompanyament, de retrocés i d’avançament.
Panoràmica: Mostra tot un panorama, normalment de paisatge. Trobem la panoràmica d’acompanyament i la de relació.

jueves, 17 de octubre de 2013

Una pinzellada del cinema i l'educació

Podem descriure el cinema com un dels grans esdeveniments del segle XX que ha influenciat de gran manera a la societat i en l’educació, tant en els seus valors, com en la seva manera de veure el món, entre d’altres fets. A més a més aquest ens plasma la realitat en el passat, el present i el futur, això fa doncs, que els coneixem de manera més recreativa, més dinamitzada i interessant. També ens porta a un espai d’imaginació, fantasia, il·lusió ... Ens pot suposar un camí cap a la pròpia personalitat, pel simple fet de sentir-se identificat amb alguna escena o personatge, i a partir d’aquí descobrir-se a un mateix.

Penso doncs, que és un mitjà imprescindible en la nostra educació, ja que ens pot aportar un aprenentatge socio-cultural, històric, artístic, entre d’altres. És capaç de posar en escena la diversitat cultural, els diferents pensaments, història, maneres de viure, costums, portant-nos a aprendre, a conèixer nous mons i informar-nos. Pot arribar a ser un gran recurs didàctic ja que pot potenciar les competències i habilitats de comunicar, reflexionar, etc. Dins el procés d’ensenyament el cinema hi té molta força, sobretot pel seu recurs informatiu el qual pot proporcionar diferents coneixements tan culturals com científics, o bé ens pot educar amb valors. Si aquest s’utilitza en un àmbit educatiu, serà necessari intervenir-hi pedagògicament, és a dir analitzant i avaluant l’activitat, extraient-ne els diferents continguts i també potenciant una actitud crítica i reflexiva. Per escollir el film serà necessari que es tinguin en compte alguns paràmetres, com l’edat a la qual se li recomana el film, l’assignatura, el contingut, l’objectiu...

El cinema majoritàriament no està concebut com a una eina per aprendre, tot i conviure-hi cada dia hi ha una certa desconeixença vers aquest, per exemple en la creació o en els diferents coneixements que s’hi poden veure plasmats i en les seves funcions.

En conclusió tenint en compte la relació entre el cinema i l’educació hem de parlar sobre les seves funcions principals, aquestes serien el coneixement dels conceptes bàsics del llenguatge cinematogràfic, entendre’l com a una obra d’art, valorar aquest com una alternativa d’oci i recreació personal i finalment i el més important en l’àmbit educatiu, comprendre’l com un fet lúdic, educatiu i recreatiu. Imprescindible també el bon ensenyament d’aquest perquè els joves s’hi puguin introduir i treure’n profit.


Una introducció als wikis

Una de les eines que s’utilitza en gran part en la Web 2.0 és l’ús dels wikis. Els wikis són documents web en els quals hi trobem informació, aquesta pot ser editada per diferents usuaris, a més a més els usuaris la poden crear, editar, esborrar i modificar.

Els wikis tenen diferents funcions, aquestes són: principalment l’edició col·laborativa de continguts immediats, i podem determinar si aquests continguts poden ser modificats per tothom, per determinades persones o simplement pel creador. Les modificacions que es produeixen queden registrades, i es pot portar un control de qui ho ha fet i quan, així doncs,  es pot portar un bon seguiment de les intervencions. A diferència dels blocs l’estructura és jeràrquica és a dir per temes i s’accedeix a través d’un menú. És possible que en algun wiki hi hagi un fòrum de discussió per debatre si els canvis que es volen fer són adequats. I finalment és possible pujar i emmagatzemar documents i tot tipus d’arxius que poden ser enllaçats dins la wiki igual que pàgines exteriors, àudios, vídeos, etc.

El wiki és una bona estratègia d’ensenyament i aprenentatge, genera la possibilitat que els alumnes publiquin els seus treballs i l’enriqueixin. A més a més construeix una base de informació sobre un o més temes. Així doncs, pot ser interessant fomentar un ús didàctic dels wikis en les diferents institucions.